L'evolució dirigida

 

L’EVOLUCIÓ DIRIGIDA

Els racionalistes donen el paper del desenvolupament de la vida a la terra a una cega evolució que a través de mutacions genètiques i de la selecció natural aniria escalant des de la matèria orgànica a l’home. Deixem de banda en aquest article l’espiritualitat del ser humà i les diferències amb la intel·ligència artificial: ara ens centrarem en la necessitat d’una sincronització dels canvis produïts per les mutacions genètiques per a la seva funcionalitat.

Fixem-nos en l’ull humà i la seva complexitat, les seves diferents parts que li permeten desenvolupar la seva funció: veure, la retina, el cristal·lí, la còrnia, l’iris, etcètera. De res no serveix tenir una retina perfecta si no es té un cristal·lí i viceversa. Si passem d’un ser amb un ull inferior a l’ull humà de res no serviria una mutació que li donés una retina perfecta sense la resta de parts de l’ull, no suposaria cap avantatja a l’hora de competir amb les altres espècies.

En l’anterior apartat ens hem referit a la coordinació entre les diferents parts de l’ull, però igualment hauria d’haver-hi una coordinació entre l’ull i els altres sistemes del cos, per exemple el sanguini: en tot moment l’ull necessita una irrigació sanguínia amb oxigen i nutrients i anticossos.

I igual que passa l’ull que he escollit per la seva evident complexitat, el mateix passa, dic, amb tots els òrgans del cos.

No es possible pensar en una cadena de sers que porti des d’una molècula orgànica al ser humà perquè caldria que en cada un dels esglaons estiguessin tots els òrgans i totes i cadascuna de les seves parts coordinades i el canvi d’un ser a l’altre hauria de ser d’una forma sincronitzada. Això és massa demanar a una cega mutació genètica, encara que comptéssim amb centenars de milers d’assajos fallits.

A més aquestes millores haurien de ser gens dominants perquè si no es perdrien en la reproducció, si es que el individu evolucionat arriba a la maduresa.

 ¿En la història humana, des de que existeix l’escriptura i les arts, a quants d’aquests canvis hem assistit? Fins i tot en plantes i animals les mutacions a que hem assistit fan referència a la pigmentació però no a aspectes complexos i vitals.

¿Quan milers d’anys han passat des de l’existència de l’home de Cromanyó i l’home de Neandertal? ¿Serien suficients perquè cegues mutacions genètiques ens haguessin conduit al homo erectus? En la meva opinió no és possible, cal una llei que condueixi les mutacions a través d’un camí exitós. Aquesta llei no pot ser la selecció natural i ha de provenir de un ser omnipotent i omniscient que anomenem Déu.