L’eternitat està fora del temps, dura des de sempre per sempre, sempre
és un sol instant present sense passat ni futur. En aquest instant està present
simultàniament el big-bang, l’evolució, la història de la humanitat i des del
nostre naixement a la nostra mort. Utilitzo la paraula simultàniament a manca
d’una millor, però simultàniament significa al mateix temps, i a l’eternitat no
hi ha temps. Nosaltres vivim en el temps, per nosaltres hi ha un abans i un
després, hi ha canvis i a l’eternitat tot està present des de sempre per sempre
en un sol instant etern immutable.
L’acció és possible a l’eternitat: processos essencials al ser diví que
viu eternament com l’autoconeixement i l’amor, o bé diguem-ne actes lliures (tots
els actes de la divinitat són lliures perquè és correspon a la seva naturalesa)
com la creació de ser temporals (que viuen en el temps). Aquestes accions tenen
lloc en aquest únic instant etern i immutable, des de sempre i per sempre, fora
del temps.
I malgrat que tota la nostra vida ja està present als ulls de Déu etern
continuem sent lliures perquè la llibertat és una característica del nostre ser
que està sotmès al canvi dins del temps.
I igual que és possible una creació des de fora del temps, també és
possible una encarnació divina. Al encarnar-se Crist és sotmet al temps i és
lliure. Però la segona persona de la Santíssima Trinitat té present en un sol
instant des del seu naixement a Betlem fins a la mort a la Creu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario