Pensaments sobre Catalunya, els catalans nous i vells, política, economía, urbanisme, etc. Amb una mirada irònica i desmitificada.

LA CRISIS TORNARÀ

No s'han pres mesures per evitar que la crisis es torni a repetir. Els mercats segueixen sense regular. Si que s'han incrementat els fons privats per ajudar als bancs (les caixes espanyoles pràcticament han desaparegut, no les regionals alemanyes). No s'ha posat un impost sobre les transaccions financeres internacionals. I sobretot no s'ha canviat la llei que regeix les taxacions que fan els bancs per quantificar les hipoteques. Es continuen fent a preu de mercat actual, quan la hipoteca es a més de vint anys i poden passar moltes coses. Caldria taxar a un preu mig segons la tendència històrica. Els grans augments de la bombolla immobiliària van ser alimentats per les hipoteques que dotaven als particulars de diners per pagar-les.

RADARS A LES CARRETERES

Trobo d'una incongruència total que s'hagi d'avisar als conductors de la presència de radars. Oi que no avisem als lladres quan anem a fer la ronda? Els conductors tenen la obligació de complir amb les limitacions de velocitat en tot moment, tant si els controlen com si no. I si no les compleixen mereixen ser sancionats. Es la única forma de que hi hagi seguretat a la carretera, a part de la conscienciació.
Un altre tema es que cal avisar immediatament de les multes posades perque no s'acumulin. En això ens ajuden les tecnologies modernes: SMS, Whatsaap, correu electrònic, etc.

EL PASSEIG MARITIM AL BARCELONÈS NORD

En el passat per urbanitzar trams del passeig marítim ha calgut que anessin associats a un projecte immobiliari del qual incrementés el valor i que la burgesia el rentabilitzés. Alguns exemples en que això ha passat: el Poblenou de Barcelona, els dipósits de combustible de Campsa a Badalona, el barri de la Catalana a Barcelona. Aquest últim cas es escandalós: durant decades els carrers van estar sense asfaltar, després els van expropiar les finques properes al mar  a canvi d'un pis en la punta més allunyada. Altres exemples són de solars al costat del mar on en el passat havia indústries i que durant decades no s'han urbanitzat: així el solar de la lleixiu Conejo i d'Explosius Riotinto a Mongat, o el de la Fecsa entre Badalona i Sant Adrià. Pel solar de Mongat passen esportistes corrent, en bicicleta, passejant a totes hores, sovint a les fosques i esquivant tolls d'aigua. Es incompressible si comparem amb les tonelades de terra que estan removent per construir l'estació d'AVE de la Sagrera. Quines són les prioritats de l'administració i dels politics? A qui serveixen? No pas al ciutadà mig. Després estan els quilometres on el Passeig maritim és estret i insuficient per vianants i ciclistes: de Monsolís a Premià. O on s'ha de conviuré amb els cotxes, com al tram central de la platja de Badalona o al seu port.