Pensaments sobre Catalunya, els catalans nous i vells, política, economía, urbanisme, etc. Amb una mirada irònica i desmitificada.

PER QUE ENS ESTEM MÉS PER ANAR A L’AEROPORT QUE VOLANT?

Tinc un somni: Vaig a l’estació de la Sagrera i als 5 minuts passa un mini-Ave que a la poca estona recull més passatgers a Sants i tots plegats arribem en un quart d’hora a l’aeroport, sense més parades. Allà pujo les escales automàtiques i ja sóc a la terminal, sense necessitat d’interminables i eterns passadissos. A més a l’estació hi ha taulers per a facturar l’equipatge com ja són al metro de Madrid. Però només és un somni perquè portem deu anys construint ascensors a les parades de metro, i moltes encara no en tenen, ni tan sols a Plaça Espanya. A aquest pas ni existirien les piràmides egípcies ni la muralla xina.

IMMUNITAT PER LA MANIFESTA INCOMPETÈNCIA

És el setè aniversari de l’enfonsament del petrolier Prestige i ha començat el judici a l’arquitecte municipal de Sant Boi per l’ensulsiada del túnel de batuda que causà la mort de quatre nens. Fins ara hi hagut immunitat pels responsables de l’administració i tècnics d’empreses que treballen per ella, que han causat gran perjudici a tots els contribuents o fins la mort d’ alguns ciutadans a causa de la seva manifesta incompetència o els seus errats raonaments. Sovint triga molt a fer-se justícia: després de 30 anys no sé si han cobrat els damnificats per el trencament de la presa de Tous. A vegades les sentències judicials són difícils de pair: Al càmping de Biescas van morir varies persones; dons bé, segons semblà hi havia un informe que qualificava l’àrea d’inundable, però com que no els convenia van buscar-se un altre tècnic, malgrat això l’ajuntament va ser absolt. O el cas del pont d’Esparraguera: el nou va ser arrossegat per la riada i el pont vell va resistir l’envestida; dos joves van morir però van dir que era impensable que caigués tanta aigua. En el cas de Sant Boi diuen que era impensable que fes tant de vent. Concloem que en cas de circumstàncies meteorològiques molt adverses més val no acostar-se a construccions públiques perquè no tenen l’obligació d’estar preparades. De fet ni a casa estem segurs, mirem si no l’explosió de gas de Santa Coloma de Gramanet, sembla ser que per culpa d’unes canonades de les companyies distribuïdores. A vegades les conseqüències no són tan funestes però si quantioses: Qui ha pagat tots els diners que es van haver de donar als percebers pel petroli del Prestige o la seva neteja? (Si no l’haguessin enviat a altamar ens els hauríem estalviat.) Qui ha pagat la neteja de la bassa minera de Donyana? (La Junta d’Andalusia va mirar cap un altre costat malgrat un informe avisant del perill, per salvar dos cents llocs de treball, que de moment ens han costat ha preu d’or). Qui ha pagat el sot del Carmel? Aquest càrrecs són nomenats pels seus mèrits, per “entxufe”, per amiguisme o per carnet de partit? Jo voto per la meritocràcia. Seria curiós que el primer tècnic castigat per no fer la feina ben feta (presuntament) fos una dona.

Sobre l’ enguany tràgica nit de Sant Joan,

Algunes persones travessen el semàfor de vianants en vermell i d’altres travessen apressadament les vies del tren a les estacions; pensen que tenen el risc controlat. Normalment encerten, però algun cop són dissortadament atropellades i passen a engrossar les estadístiques.
Però l’atropellament massiu del baixador de Castelldefels depassa les estadístiques i es va produir per que concorrien diverses circumstàncies. Dono per suposat que moltes de les víctimes eren immigrants, per la seva afluència massiva a la platja aquella nit, i en transport públic.
Una de les raons és la falta d’integració de la recent emigració. Ells encara no sabien que per allà passen trens ràpids i nosaltres no sabíem que a ells els agrada d’anar a la platja massivament les nits de revetlla a fer barbacoa i xerinola, a escoltar música i ,per que no, a tirar petards com els nadius d’aquí. També tenen una educació diferent que respon a diferents necessitats, és la llei del més fort físicament, no es poden donar senyals de feblesa. Ells no han passat per les nostres escoles i no han après a deixar baixar abans de pujar al metro o al tren, per raons d’eficàcia, costum que s’està perdent; ni a cedir en el transport públic els seients a aquells que més ho necessiten, per solidaritat. Per això les paraules del conseller Nadal sobre l’educació a les escoles no són escaients i a més caldrà buscar altres mitjans per preparar-los per la nostra societat.

Sobretot que no es coli ningú sense pagar

Tot sembla indicar que, abans del tràgic accident, les actuacions de les companyies de tren de Castelldefels platja anaven dirigides a que ningú es colés sense pagar el bitllet. Així els vigilants van ser desplegats a l’hora d’entrar a l’estació, no abans; la passarel·la que donava al carrer va ser tancada i substituïda per un passadís soterrat aparentment per idèntica raó, el torn de sortida estava abaixat lògicament pel mateix. Sobretot que no es coli ningú sense pagar. Si Al-quaeda hagués fet un atemptat en mig de aquella gernació de persones, la gentada hagués estat pressa del pànic; i l’estampida hagués causat moltes víctimes, no només mortes per atropellament ,sinó també aixafades per la multitud davant de la rampa tancada i dels lents torns. Dir que els atropellaments van ser lluny de les portes de sortida es tractar a l’ interlocutor d’estúpid: una dificultat a la sortida fa que es desallotgi més a poc a poc l’andana i fa augmentar la impaciència i la indignació de la gent que espera a poder marxar. Els usuaris de RENFE i ADIF, apart del bitllet, paguem impostos i tenim dret a un servei de qualitat, malgrat que no siguem grans fortunes amb influència econòmica, encara que la companyia sigui deficitària, per que els diners surten dels nostres salaris. Si les estacions estiguessin traspassades a la generalitat de Catalunya possiblement això no hagués passat, per que la proximitat del centre de decisió hagués inspirat una major empatia envers la gent que anava de festa aquella nit. He de fer una confessió, jo molts cops he travessat les vies del tramvia en vermell, per això puc intentar comprendre que va empènyer a les víctimes a violar les normes establertes. però les condicions del tramvia feien que ho pogués fer amb relativa seguretat.

El mini-intercanviador de La Sagrera.

Jo esperava que La Sagrera es convertiria en l'estació central de la Barcelona Nord, però resulta que la línia de Rodalies de la costa nord passarà just al costat però no hi pararà. O sigui que els passatgers de Mataró, Blanes i Portbou veuran la teulada del macrointercanviador però no hi podran canviar de tren si no passen abans pel metro. De tant aprop la veuran que de fet ara, amb motiu de les obres, els trens de la R1 ja s'encaren com per dins de la Sagrera. A més així es podria suprimir l'estació del Clot i encara estalviaríem. O sigui que la visió amb que s'ha projectat no té res de macro sino de mini. Ja l'estació de Sants va néixer raquítica, com les rondes, sobretot l'estació d'autobusos annexa. Semblava que amb la Sagrera per fi es repararia aquest greuge comparatiu amb d'altres capitals de província i que el transport públic sumaria un tanto en eficàcia i comoditat, però sembla que ens la tornaran a jugar.

El Català i Corbacho

Tots sabem que Corbacho era batlle de L'Hospitalet, però els que molts podrien no saber és que en aquesta ciutat hi ha molts carrers retolats en castellà, com en l'època franquista. Sembla dons que ha passat a engrossar l'ala espanyolista del PSC. A L'Hospi s'han construït monuments com el pont de la llibertat però no s'han canviat els rètols dels carrers al Català. Ara no és el moment perquè estem en crisis, però tanmateix ja seria hora. Hi ha plans per desfer-se dels semàfors amb bombetes per comprar semàfors amb lets, però l'ajuntament es va negar a canviar els rètols. Si es tracta del dret individual de les persones aleshores haurien de retolar alguns carrers en urdú o rumanès per exemple, per equilibrar. Si som independents, L'Hospitalet serà un enclavament espanyol en mig de Catalunya? Sense integració, podríem acabar com a Bòsnia? Déu-nos-en-guard!

La crisis econòmica capitalista i el seu final

Som europeus i Europa avança al compàs que marca Alemanya. Ells van al pas de l’oca i nosaltres de “fandanguillo“ i així mai encertem el compàs de l’orquestra. Ells ja estan sortint de la recessió i nosaltres hi continuem empantanegats (o millor emparedats). Aviat s’apujarà el tipus d’interès i és dispararà el preu del petroli. Amb el consum intern per terra i sense els fons d’ajuda europeus, la recuperació sols ens pot arribar de la mà de l’exportació i del turista. Per facilitar la exportació s’ha iniciat una “devaluació” baixant els sous de l’administració, però falta que l’acompanyi una baixada dels preus, si no la classe empleada perdrà encara més poder adquisitiu. Per altra banda no podem esperar la creació d’empreses de valor afegit fins que no es premiï la creativitat i això fins que no es valori el capital humà per sobre de la retallada de costos. Potser haurem d’esperar un canvi generacional dels empresaris i dels professors d’economia i administració? Tant de bo que no. Fins aleshores al treballador ben format, si vol rebre una retribució adient no li queda més remei que emigrar.
Per cert, ja ningú parla de les crisis cícliques del capitalisme? Elles no falten a la seva cita encara que no se les esperi.