Durant més de 6 setmanes a finals del 2010 vaig estar assignat com
professor suplent de l’especialitat de Matemàtiques a l’institut Anna Gironella
del recinte Llars Mundet. El recinte Llars Mundet era regit per la Diputació de
Barcelona i albergava diferents institucions com ara facultats universitàries i
l’institut. L’institut estava en aquest moment ja sota la tutela de
l’Ajuntament de Barcelona dins del Consorci d’Educació, però fins feia poc
temps havia estat dirigit per la Diputació de Barcelona. Alguns dels empleats i
professors venien dels temps de la Diputació i conservaven encara aquest lligam
laboral. El director Vicente Salvador Villanueva també havia estat professor de
la Diputació. Jo impartia classes de matemàtiques i de química.
Vaig observar que en l’interior del recinte en el trajecte que anava de
l’estació de metro a l’institut algun
cotxe aparcava sobre la vorera per anar a fer esport i forçava els alumnes a
baixar a la calçada amb el risc de ser atropellats. Els encarregats de fer
complir les normes a l’interior del recinte eren els vigilants de la Diputació.
A principis de novembre vaig enviar una
foto a la web del Periódico que la va publicar digitalment. També vaig enviar
cartes als consells de les facultats. Quan va aparèixer la foto a la pàgina web
el director durant un dinar em va dir que havíem de parlar que no li agradava, pensava
que no tenia esperit d’equip. Passats uns dies, suposadament quan van arribar
les cartes a les facultats, després d’una reunió amb personal del recinte de la
Diputació va decidir prescindir de mi.
Ho va fer de la següent manera: El professor malat al que substituïa (anomenat
Marius Mateo) va agafar l’alta per un dia. Al dia següent va tornar a demanar
la baixa i van demanar un professor substitut de l’especialitat de química, amb
la qual cosa ja no em pertocava a mi. El professor substituït em va explicar
que el director estava enfadat amb mi i em va preguntar perquè.
No pretenc que fos el professor perfecte però realitzava les meves funcions
i era apreciat per alguns alumnes, en la meva opinió no havia cap raó de pes
per al meu cessament fora de la meva “falta d’esperit d’equip”. El director no
em van donar cap explicació ni cap raó, com si fos un final de substitució
normal, i la reunió amb el director mai es va produir. Cal dir que abans i
després he fet substitucions d’alguns mesos o setmanes a instituts de la
Generalitat, de l’Ajuntament de Barcelona, de la Diputació i d’escoles
concertades i sempre han acabat amb el curs o amb l’alta definitiva del
professor.
Vaig posar-me en contacte amb els sindicats però em van dir que era difícil
de demostrar. En el servei jurídic del Col·legit de Llicenciats em van dir que
podia tirar endavant una denúncia, però que ells no em podien ajudar en el
procés. Jo volia passar plana i no tancar-me portes i ho vaig deixar córrer.
Un parell d’anys després es va produir la circumstància que em van cridar
per una altra substitució al mateix institut per al mateix professor i vaig
anar a una entrevista amb el director i el professor, aleshores van sortir tota
mena de problemes en la meva pràctica docent i el director va esmentar la
“falta d’esperit d’equip”. Naturalment no em van voler donar la comesa, davant
l’estranyesa de la funcionaria encarregada de les assignacions, que no coneixia
la història, però a mi no em va estranyar gens.
Ara que han passat els anys i que estic treballant a un departament
d’informàtica i que sé que no necessitaré mai més treballar a Llars Mundet m’he
decidit a explicar la meva història, per tal que si algú més va patir un tracte
que jo qualifico de “caciquil” sàpiga que no va ser l`únic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario